Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes
El monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes va néixer a partir de la fusió el 1180 de dues comunitats premonstrateses existents des del 1166 en aquella rodalia.
La nova comunitat, que seguia la regla de Sant Agustí, es convertí en la primera i principal casa premonstratesa de tot el país, i a partir d'ella sorgiren les de Bonrepòs del Montsec, Sant Nicolau de Fondarella i Santa Maria d'Artà (Mallorca).
Impulsada pels comtes d’Urgell i per les donacions dels devots, esdevingué una gran propietària. El segle XVIII hi florí un moviment d’erudició històrica de fonts eclesiàstiques, amb els canonges Daniel Finestres, Jaume Caresmar, Jaume Pasqual i Josep Martí, que influirien la universitat de Cervera i tot Catalunya. La comunitat s’extingí el 1835 i el monestir fou venut a particulars. A finals del segle XIX (1894), l’aleshores propietari del monestir, el banquer Agustí Santesmasses, en vengué els sarcòfags dels comtes Ermengol VII, de la seva esposa Dolça, del comte Ermengol X i del vescomte Àlvar de Cabrera, magnífics exemples d’arquitectura gòtica catalana, obrats en els primers decennis del segle XIV, i que avui són al Metropolitan Museum of Art (The Cloisters) de Nova York. Des del 1910 el monestir és ocupat pel seminari i el noviciat dels germans maristes, que durant tot aquest segle han dut a terme importants obres de reforma del conjunt, entre les quals cal destacar la reconstrucció de la nau de l’església i la restauració del claustre romànic.
El Monestir es situat al peu de la carretera de Balaguer a Àger, és en bona part una construcció (o reconstrucció) del segle XX. De l’època fundacional (segle XII) conserva el claustre romànic, format per arcs de mig punt que descansen sobre parelles de columnes amb capitells llisos o pobrament treballats. Als angles i al centre, les galeries són reforçades per pilars cruciformes amb quatre columnes adossades. L’església, de planta de creu llatina, és d’època gòtica. La mort del seu impulsor, el comte Ermengol d’Urgell, feu que quedés inacabada, amb una nau sensiblement escurçada que dona a l’església la impressió d’un ampli creuer, en el qual s’obren l’absis central i quatre absidioles de planta rectangular. La coberta dels absis i del transsepte és amb voltes de creueria, mentre que la part original de la nau es cobreix amb fusteria. Al braç nord del creuer s’obre un portal gòtic. El conjunt és d’una gran simplicitat, defugint gairebé sistemàticament tot plantejament ornamental. Els treballs escultòrics quedaren reduïts a la portada i als capitells del claustre. També són d’època gòtica la sala capitular i el dormitori dels monjos.
