Leandre Cristòfol i Peralba
Escultor autodidacta d’obres no figuratives, retrats i obres de temàtica religiosa.
El 1936 va participar en l’exposició “Logicofobista” organitzada per l’ADLAN a Barcelona. En 1952 una beca del Círculo Maillot li va permetre traslladar-se a París a estudiar.
Professor de dibuix en l’Escola del Cercle de Belles Arts de Lleida.
Se’l considera un dels creadors pioners més singulars i significatius de l’escultura d’avantguarda i surrealista a Catalunya i Espanya.
Biografia
La trajectòria artística d’aquest creador, orienta i caracteritza, de fet, el millor esperit de la tradició innovadora en l’art espanyol del segle XX. Leandre Cristòfol va més enllà de la seva estricta vinculació al marc històric i artístic definit per la generació espanyola del surrealisme dels anys trenta; de fet, gran part de la seva trajectòria es desenvolupa al llarg dels difícils anys de la postguerra fins a gairebé abastar la dècada dels setanta i, en aquest sentit, tot i mantenir una vocació de continuïtat en relació als seus treballs anteriors, la seva obra presenta orientacions d’indubtable originalitat i qualitat, que la vinculen, més clarament en alguns casos que en altres, amb diferents tendències artístiques contemporànies: l’art cinètic, l’escultura objectual de funcionament simbòlic, l’art pobre, etc. Tampoc es pot oblidar el paper que va assumir la seva figura en el context de la reactivació artística de la ciutat de Lleida durant la postguerra. Reclòs en una mena d’exili interior, el seu magisteri influiria decisivament en el desenvolupament de la segona avantguarda de Lleida i facilitaria el contacte dels artistes locals amb els grans noms de la crítica i la creació artística nacional, passant a ser un punt de referència imprescindible.
Leandre Cristòfol s’obrí als camins de la no-figuració l’any 1932 a través de dues línies d’investigació: una primera relacionada amb el treball amb formes biomòrfiques i orgàniques, que alternava amb la construcció d’objectes de funcionament simbòlic, tots en l’horitzó de la poètica surrealista; i una segona d’experimentació escultòrica, desvinculada d’aquesta poètica, que proposava l’ús de materials funcionals i industrials, extrets directament del seu entorn més immediat, que l’escultor reordenava i combinava, traient-li així la seva funció original, fins a aconseguir valors i sensacions plàstiques carregades de lirisme.
Unes vies d’experimentació que practicaria al llarg de tota la seva trajectòria artística a partir d’una obra organitzada i presentada en forma de sèries experimentals (ralentí espacials, planimetries, volumetries, situacions, ordinadors …) que denoten la voluntat de convertir l’acte escultòric en un joc de formes i de moviments impossibles, de transformacions semàntiques i plàstiques, que esdevenen, finalment, objectes poètics.
Cristòfol està considerat un dels escultors més importants de l’art català i espanyol del segle XX. De la mà del grup d’intel·lectuals i artistes lleidatans agrupats al voltant de la revista Art començarà una etapa creativa de caire experimental que vincularà al surrealisme històric espanyol dels anys trenta i que el portarà a participar a l’Exposició Logicofobista (Barcelona, 1936) i en l’Exposició Internacional del Surrealisme que se celebrarà a Tòquio (1937), i també a París (1938).
Després de la Guerra Civil es dedica a l’escultura figurativa, l’altre pol de la seva producció artística, fins que el 1957 reprèn la vessant experimental a partir de diferents sèries creatives que el vinculen a alguns dels més importants moviments artístics contemporanis, com l’art cinètic o l’art pobre. Amb els anys vuitanta arriba el reconeixement a una trajectòria excepcional: la crítica especialitzada comença a destacar l’interès del seu treball, exposa en algun dels grans esdeveniments de restitució de l’avantguarda surrealista espanyola, participa en l’exposició.
Els quasi noranta anys de vida de Leandre Cristòfol es poden llegir en les seves obres, construïdes amb unes mans sensibles, que van saber dotar-les d’una plasticitat i poesia úniques i el van convertir en un dels artistes més singulars de la història de l’escultura del segle XX.
El 8 de juny de 2008 es va complir cent anys del naixement d’un dels artistes més singulars i significatius de l’escultura d’avantguarda a Espanya. És per això, que l’Ajuntament de Lleida, durant els mesos de juny de 2008 i fins al juny de 2009, celebra el Centenari Cristòfol. Una activitat oberta a la participació de totes les entitats cíviques i culturals. Una excel·lent oportunitat per recordar la seva figura i reivindicar la centralitat del seu treball, i una bona ocasió per tornar a situar la seva obra en el context que es mereix: el del canvi i la renovació de la plàstica escultòrica espanyola del segle XX.
