Presa i embassament de Canelles
L'embassament fruit de la presa de Canelles és el més gran de la conca del riu Noguera Ribagorçana (680 Hm3= 680 mil milions de litres d'aigua) i un dels més grans del Sistema Hidrogràfic de l'Ebre.
La presa va ser construïda en temps rècord per l'equip de la ENHER. Abans d'encetar les obres, es va haver de desviar el caudal del riu Noguera Ribagorçana a través de la construcció de petites preses i un túnel deixant seca tota la zona de treball.
A causa de les seves grans dimensions, en poques ocasions s’ha omplert l’embassament fins a la seva totalitat. Tot i les dificultats, la construcció de la presa va ser un dels èxits més importants de l’enginyeria de l’època.
La presa és de grans dimensions: 210 metres de longitud i 150 metres d’alçada. En el moment de la seva construcció va tenir el rècord d’alçada d’Espanya. Les característiques de l’espai van determinar la construcció d’una volta de formigó les característiques morfològiques de la qual varen modificar-se sobre els models experimentals del projecte. La infraestructura va començar a funcionar tan bon punt va acabar-se l’obra tot i que la cota d’embassament va quedar limitada perquè quan van omplir-la van veure que tenia fugues d’aigua.
Entre 1971 i 1973 van posar remei creant una pantalla d’impermeabilització a tots dos marges i al peu de la presa. Els dos anys següents va reforçar-se també el marge dret. Com que els sobreeixidors de la presa se situaven 300 metres més a dalt, l’intradós podia mantenir-se sec i que la presa pogués recórrer per fora sense necessitat de construir una galeria interior. Amb els diferents bancals que creen les bandes horitzontals, es pot reduir la secció i alhora crear passos sobre els quals hi ha les escales metàl·liques. Amb la connexió entre l’estrep dret convex i la superfície còncava de la volta, el conjunt adquireix la imatge d’una superfície plegada entre les muntanyes.
