Monestir cistercenc femení de Santa Maria de Vallverd
El monestir de Vallverd de Tragó de Noguera es troba a l'anomenat Pla del Monestir, sobre la riba esquerra del riu Noguera Ribagorçana, avui embassat en el pantà de Santa Anna, a mig camí entre els nuclis de Tragó i Alberola, actualment negats parcialment o total sota les aigües de l'esmentat pantà.
El seu subsol constitueix el jaciment arqueològic núm. 15569. Del conjunt del monestir es conserva només la capçalera de l'església, bastida amb aparell regular de carreus ben escairats i polits de pedra calcària, lligats amb morter de calç.
L’església consistia en un edifici de planta de creu llatina, d’una sola nau amb transsepte, orientada d’oest a est amb la capçalera a llevant formada per tres absis semicirculars.
El monestir de Santa Maria de Vallverd es pot considerar fundat l’any 1172 per Ermessenda d’Àger i el seu marit Arnau d’Anglesola amb una primera donació que aquests van fer a favor de l’església ja existent de Santa Maria del Pla.
El 1189/90 aquesta església congregava ja una comunitat de germans i germanes i rebia una nova donació dels mateixos benefactors junt amb el seu fill, Ramon Berenguer III d’Àger, i Eldiarda, esposa d’aquest últim. A canvi, demanaven ser enterrats en aquesta església.
L’any 1196 la documentació usa per primera vegada el terme “monestir”, i el 1198 apareix per primera vegada el nom de Vallverd. Segurament per aquest temps pertanyia ja a l’orde del Cister, i no gaire més tard la comunitat seria exclusivament femenina. Les donacions de què va ser objecte van convertir el monestir de Vallverd en senyor feudal de Tragó i de Blancafort. A finals del segle XII va adquirir també els castells de Canelles i Salaverd, així com el lloc de Cérvoles.
A finals del segle XIII posseïa també la torre de Salze, al terme d’Estopanyà, i alguns béns i vassalls a Andaní. A finals del segle XIII el monestir va començar a tenir problemes econòmics, els quals es van accentuar en el segle XIV a conseqüència de la pesta negra. A mitjan segle XV la situació va esdevenir insostenible i va motivar la intervenció d’instàncies superiors de l’orde, que l’any 1452 van decretar la fusió del monestir amb el de les Franqueses, a prop de Balaguer. Posteriorment, l’any 1474 el monestir de les Franqueses, i per tant també el de Vallverd, van passar a engrandir el patrimoni de Poblet. Aquesta situación es va mantenir fins al segles XIX, en què les desamortitzacions del patrimoni eclesiàstic van comportar la subhasta pública del Monestir i de les seves terres, les quals van ser adquirides per Cal Doctor de Tragó.