El Castell
El castell d'Os de Balaguer es troba situat sobre un turó al marge esquerre del riu Farfanya, que en aquest punt fa un meandre cap a l'oest per rodejar-lo. A llevant del castell s'estén el nucli antic d'Os, encapçalat per l'església parroquial de Sant Miquel.
Aquest castell té origen sarraí i va ser fortificat cap al segle IX per la defensa de la frontera d'al-Lãridi contra els carolingis. Cap al 1034-48 formava part de la línia defensiva del valiat de Lleida.
Fou conquerit finalment el 1116 pel comte Ermengol VI d’Urgell i pel vescomte Guerau Ponç II de Cabrera, que en el document de donació a l’abadia d’Àger anomenà aquest castell Malignum. Fou infeudat a la família Berenguer d’Àger però des de finals del segle XI es té constància de les disputes entre els Cabrera, vescomtes d’Àger i els comtes d’Urgell per la potestat de diversos dominis entre els quals el castell d’Os. En aquestes disputes hi intervingueren a cops els monarques, com Jaume I, que el 1267 anà de Lleida a Balaguer a presentar setge a Os. Posteriorment, Pere II el Gran donà i enretirà després la potestat del castell d’Os al comtat d’Urgell.
Al segle XIV el lloc d’Os consta en els fogatjaments com a possessió del comtat d’Urgell. Després de la mort de Martí l’Humà, el castell i la vila d’Os foren cedits pel pretendent a la corona Jaume d’Urgell a la seva germana Elionor, però el 1413 van caure en mans de Ferran d’Antequera, igual que Albesa i Ivars de Noguera. El Trastàmara repartí entre els seus valedors i amics els castells, pobles i terres apropiades. D’aquesta manera, el 1415, Os fou atorgada a Joan Vivot en franc alou.
Al segle XVI era senyora d’Os Montserrat de Siscar i a inicis del segle XVII ho eren Ramon de Siscar i Gravolosa i Isabel de Siscar i Saportella. La senyoria del lloc continuà sota el domini d’aquest llinatge fins a la desamortització del segle XIX. Posteriorment, els senyors d’Os continuaren residint al castell i foren partidaris del pretendent Carles de Borbó, com altres nobles de la comarca, durant el període de les guerres carlines.
Des de 1995, amb motiu del programa de condicionament i recuperació del conjunt monumental, s’han dut a terme diferents campanyes arqueològiques amb l’objectiu d’aportar dades sobre les característiques del primer recinte castral andalusí així com documentar la seva transformació després de la conquesta feudal. Durant les primeres campanyes es va delimitar, a l’angle sud-est del conjunt, un pati d’època moderna on s’han pogut documentar les estructures pertanyents a un primer sistema defensiu, si bé no es va poder caracteritzar el seu marc cronològic. Aquest es correspon amb un tram de la muralla primitiva i una de les torres a que està associada. També es van poder documentar una sèrie d’estructures d’ús agropecuari corresponents a la darrera fase d’ocupació de l’edifici residencial medieval així com es va determinar que l’edifici nou fou bastit entre la primera meitat del segle XVI i el primer quart del XVII. Com a resultats de les campanyes 2009-2010 s’ha pogut establir una ocupació del promontori rocós prèvia a l’època andalusí i feudal amb la recuperació de materials ceràmics d’època ibèrica i romana.
